Entrevistem a Jaume Sañé "A Catalunya hi ha més espècies de bolets que d'animals vertebrats"

Entrevista a l'autor de Conèixer els bolets, Jaume Sañé, naturalista, fotògraf, operador de càmera i director, realitzador i guionista de documentals. Ha dedicat la seva vida a l’estudi i la divulgació de la natura, i així ha conegut més de setanta països de tots els continents. Sañé també és autor dels llibres Bèsties, 100 bolets fàcilment identificables, Conèixer els ocells, 100 mamífers fàcilment identificables de tot el món, Conèixer els mamífers i 100 insectes i altres invertebrats fàcilment identificables.

- Per què creu que ha proliferat tant, l’afició d’anar a buscar bolets, i també els llibres que en fan divulgació? 
No ho sé, segur que hi influeixen moltes coses, però en general em sembla que la nostra societat ha estat massa temps vivint d'esquena a la natura i cada vegada la trobem a faltar més, i potser els bolets són només l'excusa per a retrobar-nos amb el nostre entorn, amb el bosc, amb els arbres i les fonts. Com que ja no sóm capaços d'anar al bosc a berenar com feiem abans, sense cap més objectiu, potser inconscientment anar a buscar bolets és l'excusa perfecte per gaudir del bosc sortint de casa amb una missió per complir. 
 
- Què és el més important que s’ha de saber abans d’anar a buscar bolets?
Dues coses: d'una banda saber que el bosc és un patrimoni de tots que, a més, té un propietari. O sigui, que l'hem de respectar pel seu valor ecològic i també perquè el bosc és d'algú, bé sigui un propietari particular o, si és un bosc propietat d'un ajuntament o una altra administració, llavors és propietat una mica de tots. Per tant, a part de la consciència ecològica de respecte per l'entorn, hem de tenir la consciència que estem a casa d'algú, vol dir que ens hem de comportar de la mateixa manera que ens agrada que els convidats es portin a casa nostra: més que res no embrutant i deixant tot tal com ho hem trobat. Com dic al llibre, el bon boletaire no deixa rastre ni senyal del seu pas.
D'altra banda, també convé saber que els bolets són els cossos fructífers dels fongs, uns éssers vius que tenen una missió molt important a la natura. Per tant, collirem només els que ens volem emportar i mirarem de respectar el sòl del bosc, evitant l'ús de rasclets i altres eines de jardí, per a conservar els filaments subterranis que formen els fongs.

- Així, la quantitat de persones que van a buscar bolets també té conseqüències per a la natura que els envolta. Creu que llibres com aquest poden contribuir al respecte pel bosc? 
Sí, i tant, és clar que tots els llibres de bolets insisteixen en la funció dels bolets al bosc i amb la necessitat de conservar no només els bolets sinó tot el bosc en general. Tot i que també em fa l'efecte que el respecte per la natura hauria de sortir d'un mateix, malament rai si ens hem de refiar dels llibres per a convèncer la gent que el bosc s'ha de conservar.
 
- Per a qualsevol boletaire és indispensable disposar d’una eina que serveixi de guia?
Com a autor del llibre hauria de dir que sí…que tothom necessita una bona guia. Però la veritat és que l'únic que és indispensable és el sentit comú. Un llibre com conèixer els bolets serveix, això sí, per entrar una mica més en aquest món, és la clau que et pot fer sortir de molts dubtes i per tant, és molt recomanables pels que no es conformen amb collir pinetells, i en volen saber una mica més
 
- Al llibre, entre altres consells bàsics i de tipus culinari, fa èmfasi en les intoxicacions per ingesta de bolets, creu que encara existeix una manca informació per prevenir els boletaires?
Hi ha moltíssima informació, però em fa l'efecte que no sempre arriba a qui ha d'arribar. D'entrada els bolets són atractius i macos, i inconscientment no desperten el recel que poden provocar, per exemple, les serps. I és una llàstima, perquè a Catalunya una intoxicació per ingestió de bolets és d'entrada molt més preocupant que la mossegada d'una serp verinosa.
 
- De bolets de consum habitual aparentment no n’hi ha gaires, d’on creu que prové doncs l’interès popular per identificar-los i estudiar-ne les propietats?
És una questió ancestral, els bolets tenen un gust molt agradable, omplen la panxa, es poden recollir amb ben poc esforç i (de moment) sense haver de pagar res. Aquesta combinació d'avantatges no és gaire freqüent i els nostres avantpassats devien identificar-la ja fa molt de temps.
  
- Ha fet molts llibres vinculats a diferents espècies animals. Quines singularitats podria destacar del procés d’anàlisi i catalogació dels diferents tipus de bolets, en comparació amb el que es duu a terme amb altres éssers vius, per exemple?
La base és la mateixa però el món dels bolets és molt més complicat per la gran abundància d'espècies que hi ha, i per la gran semblança que hi ha entre algunes de les espècies. A Catalunya hi ha més espècies de bolets que no pas de mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos, tots junts, és a dir, hi ha més espècies de bolets que no pas d'animals vertebrats. Això, a l'hora de fer un llibre com aquest demana un esforç suplementari per escollir quines són les espècies més interessants de cara a la publicació, perquè fer un llibre amb tots els bolets del país portaria molts anys de feina i acabaria essent un totxo que interessaria a molt poca gent.